A lack of color...

Concluim l'assignatura reflexionant sobre tot allò que ens ha aportat Usos, possibilitats i límits de les TIC. Durant aquests tres mesos, he passat d'importar-me més aviat poc sobre les tecnologies, a poder-me afrontar, jo soleta, a diferents programes. Aquest ha sigut el repte més important i gratificant que he experimentat en aquest camí, que vam aprendre un dia i que ni tan sols podem divisar el final, ja que no crec que hi hagi.

A més a més, m'ha semblat digne de comentar el procés d'ensenyament i aprenentatge que hem dut a terme tant els i les alumnes com la profe, on hem pogut intercanviar rols, i on tots i totes hem esdevingut emirec's. Com vaig comentar en una entrada anterior, l'educació té una part important que és la d'involucrar a l'altre persona, que és qui realment ha de portar a terme el seu propi aprenentatge. I amb aquesta assignatura ho he viscut; m'he sentit com a protagonista. Potser a l'inici tenia molts dubtes, no entenia molt bé la finalitat, i no només al principi, en alguna pràctica, com la contrapublicitat, no tenia molt clar quin eren els objectius. Ara he arribat a quid de la qüestió: l'autoaprenentatge.

Wikis, blogs, movie makers, photoshop, campus,... Han sigut exemple de programes que hem anat coneixent a poc a poc. Ens queden molt més del triple de programes per conèixer, però ha sigut un primer pas, petit per la humanitat, però enorme per a mi, jiji.

Per posar punt i final a l'assignatura, la darrera pràctica, el disseny d'una proposta didàctica i la seva exibició a la fira, va ser una experiència molt rica i gratificant. Compartir amb la resta de companys i companyes les nostres idees, i empapar-nos de tants altres, va estar més que bé. Temes com la sordesa, els meines, el masclisme, i d'altres temes que vam poder observar, van exemplificar el fran potencial i la gran importància que tenen les TIC's en aquest món, on molts de nosaltres comencem a donar les primeres passes. (A mode d'incís, la companya Elena ens ha penjat un seguit de fotografies d'aquell dia. Podeu gaudir d'elles seguint aquest link: http://elenagelabert.blogspot.com)

Així, és tan gran la motivació amb la qual finalitzo aquesta assigantura que un dia m'agradaria arribar a fer alguna cosa semblant al vídeo que trobeu a continuació. Les ganes d'aprendre han surgit després d'aquests tres mesos, i això és de les coses més boniques que porto amb mi, a més de saber que tots i totes tenim l'oportunitat de fer coses genials com la que us presento tot seguit.

Una abraçada i fins aviat!




Silvia.

show must go on!

Navegant he trobat una versió d'un videoclip que vull compartir amb vosaltres. Pot ser ja ho haveu vist ja que és bastant conegut, de totes maneres aquí ho teniu. Va estar realitzat per més de 170 estudiants de la Universitat de Quebec, al Canadà, amb la coneguda cançó I gotta felling dels Black Eyed Peas. Amb aquesta mateixa cançó, el grup juntament amb més de 20.000 persones, va crear un gran espectacle protagonitzat pels espectadors. També ho trobo genial i espectacular. Però tornant al videoclip, el trobo com un reflex del poder de les TIC arreu del món.

Espero que us agradi!

Silvia.

Contrapublicitat

i ara amb més raó, que s'apropa el Nadal i les botigues obren també diumenges!

Silvia.

Educar és involucrar

Intento no utilitzar la paraula educar per definir la tasca que duem a terme mestres, professors i professores, educadors i educadores, etc. Prefereixo definir-la com guiar o acompanyar. La meva experiència a diferents CEIP's de l'Hospitalet del Llobregat al cicle d'Educació Infantil, m'ha fet veure la difícil tarea de portar aquesta tasca a la pràctica: a deixar fer als nens i a les nenes, que ells i elles vagin construint el seu aprenentatge, a convertir-se en el sujeto constructor de su propia historia.

Sortim amb la Diplomatura de Magisteri tenint en compte les bases pedagògiques que dicta l'actual currículum tant d'Infantil, Primària, i altres etapes educatives. Així, la corrent constructivista sobre els procesos d'ensenyament - aprenentatge significa la referència dins del món educatiu.

S'intenta que els i les alumnes passin de ser simples receptors per formar part del procés, arribant a ser EMIREC, tal com anomena Julio César Pintos Cubo al seu treball La educación para la comunicación y el papel de los educadores sociales. Però la realitat amb la qual m'he trobat no és pas aquest ideal. Més aviat s'assembla a això:



En canvi, la darrera visita al centre TEB Raval, m'ha fet veure la gran tasca que duen a terme aquests professionals, acompanyant als i les joves del barri del Raval mediant a través de les tecnologies de la informació i la comunicació per integrar-los a la societat que un dia els va deixar de banda. O, semblant una mica desvinculat de la temàtica, la contrapublicitat que exerceix l'argentí Óscar Brahim als carrers de Buenos Aires, qui mitjançant "afiches" exerceix una lluita contra un sistema amb el qual està totalment en desacord, i ho comunica alçant la seva "veu" a través del seu art.

Així, exemplificat amb aquests dos casos, i fent referència al títol d'una de les importantíssimes obres de Paulo Freire, l'educació es transforma com una pràctica de llibretat, pràctiques totalment diferents, però que donen l'oportunitat de dir les pròpies paraules, i no repetir les dites per altres.

Silvia.

La contrapublicitat d'Óscar Brahim front la meva

La darrera tasca que hem de realitzar per a l'assignatura d'Usos, possibilitats i límits de les TIC, està estretament lligada amb un vídeo protagonitzat pel "contrapublicista" Óscar Brahim. Argentí, taxista (fins que va ser acomiadat) i antisistema, esdevé un lluitador contra una situació i un govern amb el qual es trova bastant desconent. Porta a terme una lluita per mitjà d'un art que fins aquest moment no tenia consciència de la seva existència. Es tracta, doncs, de la contrapublicitat.

El seu lloc de treball: el carrer, en concret, anuncis de tanques publicitàries dels carrers de Buenos Aires; els seus instruments: pinzells, pintura, retalls d'aununcis, cola,... Els modifica amb l'objectiu de mostrar el seu inconformisme d'una manera crítica i a la vista de tota persona que vaga pels carrers de la ciutat argentina.

D'altra banda, la tasca encomanada, realitzar contrapublicitat, és interessant, tot i que no té el mateix significat per mi que per el protagonista del documental: ell ho realitza per vocació, per símbol de lluita; jo en canvi per "obligació", sense trobar-ne un significat concret al que estic fent. Ho faig, amb les meves carències artístiques, i a partir d'un tema que ara amb les festes que s'aproximen està estretament lligat, però personalment no significa el mateix per a mi, que per l'Óscar.

El protagonista, amb el seu art contrapublicitari, alça (o alçava, ja que en aquest moment no tinc clar si segueix exercint aquesta lluita) la pròpia veu contra una realitat amb la qual se sent forçament desvinculat. Felicitats. Entre d'altres coses que ha pogut aconseguir, personalment comença a incitar en mi que miri més d'allò que veig a la tele, escolto a la ràdio, o llegeixo pels carrers. És una manera de fer-nos crítics front una societat que prefereix que no ho siguem.

Silvia.

Tecnoautobiografia

El vídeo que podeu veure en aquesta entrada, d'una manera totalment visual, intenta relatar parts fonamentals de la meva vida que han sigut influenciades pels diferents tipus de tecnologies que trobem al nostre voltant. Així, intento agrupar en diferents àmbits aquesta relació que he tingut i tinc durant els meus 20 anys de vida.

En primer lloc, i com a part més important, la família i gent que m'envolta. Seguint amb la meva trajectòria dins del món de l'educació: escola i universitat. Continuant amb experiències dins dels esports, i donant pas a alguns d'aquells símbols que reflexen la meva ideologia, o que tenen a veure amb fets viscuts. Per últim, mostro una sèrie d'imatges on les tecnologies de caire artefactuals prenen rellevància. Cal aclarir que les tecnologies les trobem entrellaçades, ja que moltes d'elles no pertanyen únicament a una sola categoria.

En definitiva, significa un passeig per la meva vida on queda palesa la gran influència que han tingut i tenen les tecnologies envers a mi. D'aquesta manera, he tingut l'oportunitat de reviure experiències, de tornar a ser conscient del pas del temps, d'identificar tecnologia amb aspectes que fa dos dies pensava que no tenien res a veure,... M'ha permet recordar gran part del camí que he construit fins aquest punt, i veure la persona que sóc ara.

Silvia.

La web 2.0

Una imatge val més que mil paraules

Aquest imatge estreta de la pàgina de Facebook personal, defineix el terme web 2.0, la web que realitzem nosaltres mateixos, com aquest blog. Així, hem passat d'estar en un segon terme, a ser els protagonistes de la web, la 2.0.

Aquest canvi radical que ha sofert internet durant els últims anys, ha fet que tinguem l'oportunitat de crear nosaltres mateixes la web que volem, per a uns és l'espai idoni per contactar amb gent, d'altres per formar-se, altres per compartir música... tantes finalitats com persones tenen cabuda a la red.

Dins l'àmbit educatiu, la web ha significat que els subjectes de l'aprenetatge, tant professors com alumnes, formin part del procés d'ensenyar i aprendre, podent compartir tot allò adquirit en moments específics. Significa un canvi important al món de l'educació, i deixa una clara evidència de la bidireccionalitat de tot procés. Deixa en evidència el tòpic de mestre/professor = font de coneixement, per reforçar mestre/professor + alumne/a = construcció del coneixement.

I la web 2.0 està ajudant a aquest canvi de mentalitat, i nosaltres, en aquest moment, estem dins d'aquesta nova era de l'educació i les tic.

Silvia.

La invasió de les tecnologies

A les anteriors entrades, d'alguna manera, anomenava el terme de noves tecnologies, societat de la informació, o nativa digital, totes elles relacionades amb el que explicaré a continuació. D'aquesta manera, fa "dos dies" vaig entendre a què ens referim quan diem tecnologia. El mòvil, l'ordinador, un pen drive, el microones, entre d'altres molts objectes que molts de nosaltres tenim al nostre abast, els identifiquem com prototips del gran terme tecnologia. Però hi ha molt més dintre d'aquest mot que sovint utilitzem.

Tendim a creure que les tecnologies són aquells artefactes que suposen una gran ajuda per tal de satisfer les nostres necessitats. I en certa manera és així; aconsegueixen satisfer-les. Aquesta postura occidental, ens ha fet no mirar més enllà de la nostres societats, i infravalorar d'altres societats que fan servir d'altre tipus de tecnologies, pel fet de pensar que són més precàries, sense entendre el transfons de cada cultura. Així els occidentals imperem també dins el camp de la tecnologia, oblidant la diversitat sociotècnica que trobem arreu del món.

Aquest menyspreu, junt amb el convenciment que la innovació tecnològica ens fa progresar com a societat, ens fa considerar-nos a nosaltres mateixos com els amos de la naturalesa. I aquí rau el problema, ja que amaguem darrere d'aquest suposat progrés, el fet de la contaminació, l'esgotament de recursos, i el gran control social que estem vivint, pel simple fet de "demostrar" que amb aquest era de les tecnologies, arribarem a ser una societat millor.

No sabem si arribarem a ser una societat millor, el que sí sabem que vivim envoltats (o com anomena el títol, invadits) per un món tecnològic que influència cada camp de les nostres vides. Pot semblar increible, però moltíssims aspectes de la nostra vida quotidiana són tecnologia i no ho sabem. I és que, com anomenava al principi d'aquesta entrada, sovint la relacionem amb uns determinats objectes. Però aquest terme abasta moltíssim més. D'aquesta manera, s'engloben 4 tipus de tecnologies, tot i que totes són relacionades entre si. D'una banda, les tecnologies símbòliques, les organitzatives, les biotecnologies, i per últim, les artefactuals, les que normalment anomenem com tecnologies. Així, la família i els seus rols com a organitzativa, els símbols que interpreten la realitat, les vacunes o medicines, i tot d'aparells, entre milers d'exemples que podem trobar, conformen el nostre dia a dia.

Per tal de concluir, comentar que aquesta mena de "classificació" de la tecnologia ens fa veure més enllà, ens fa entendre què som com a societat, com ens va conformant i condicionant la tecnologia, però també com nosaltres l'anem contrsuint a poc a poc.

Silvia.

és possible una societat de la informació diferent...

Quin model de Societat de la informació volem construir i quin paper poden tenir les TIC en aquest procés?

Per apropar-nos al model més idoni de societat de la informació, cal sapiguer què és quan ens referim a aquest terme. Doncs bé, definim aquesta com la societat on l'activitat econòmica fonamental és la mercantilització, la producció, l'explotació,... de la informació.

Per aquest "moviment" de la informació i el coneixement, les TIC han tingut i tenen molta importància dins d'aquesta societat. Per exemple, Internet té un pes molt important com a mitjà de comunicació, i ho estem veient a les nostres activitats diàries, com fer la compra, mirar les nostres comptes bancàries, o simplement dient bona nit des de la distància. Tal que ens facilita la comunicació entre determinades persones, a d'altres les allunya encara més pel fet de no tenir accés a aquestes eines.

L'allunyament (exclusió) d'aquestes persones, entre d'altres desventatges que aporta amb si la societat de la informació, com la sobreabundància d'informació, la desprotecció davant la red, o el gran impacte ambiental que produeixen, fan que tornem a replantejar-nos aquesta 3a revolució que estem vivint. D'aquesta manera, hem de pensar quin nou model de Societat de la informació hem de construir per tal que el que hem anat creant, modificant durant aquesta última parcel·la de la història, no acabi ni amb nosaltres mateixos ni amb el món on vivim.

Sota el meu parer, el fet més important per tal de construir un nou model més òptim, és que aquesta societat de la informació logri abarcar a les persones que no tenen accés a les TIC, ja sigui per carèixer d'infraestructures, de "poder econòmic",... i crear un nova societat on tothom tingui el seu lloc. Que les TIC signifiquin eines d'inclusió, no d'exlcusió. Així, els agents socialitzadors, ajudin a per a l'ús i la capacitació a les persones que no les tenen.

La concienciació dels problemes mediambientals que causem per l'ús excessiu de les TIC, va molt lligat a l'educació en valors i la responsabilitat que cal per tal que fem ús d'aquestes d'una manera adequada i coherent. Aquest és un altre punt a tenir en compte per tal de crear-ne una societat més idònia al temps que estem vivint. L'educació és el mitjà per excel·lència per aconseguir canviar molts aspectes de la societat actual.

Moltes coses per tal d'intentar millorar l'era actual, ara només queda un pas endavant, i així poder afavorir al més desfavorits, de tenir cura de l'entorn on vivim, de ser conscients de les grans aventatges que tenim amb les TIC, i sobretot, seguir endavant en l'acte complex de crear un món millor.

Silvia.

Jo, nativa digital?

Em dic Silvia, sóc de l'Hospitalet del Llobregat i tinc 20 anys. Aquest és el meu context, on vaig nèixer dins d'una família treballadora, i sempre amb "la sort" de tenir "obertes les portes de les noves tecnologies". Primer a l'escola i després a casa, vaig veure com un dia va entrar una màquina estranya a formar part de les nostres vides. Després Internet i tot el rebombori de novetats que amb ell va portar, va ser el meu primer contacte amb aquestes.

Ja a Primària teníem Informàtica, assignatura que, en teoria, ens anava endinsat a poc a poc en aquest món, i que ara, i pel contacte continu amb les TIC, arribo a realitzar molts mecanismes per inèrcia, gràcies a haver crescut envoltada d'aquestes.

Programes com el Messenger, videojocs com els Sims, tota la "parafernàlia" del Word, powerpoints, mòbils, Play Station, entre d'altres, són un exemple d'aparells que anaven a apareixent al voltant meu, però que no m'han cridat d'una manera extraordinària l'atenció, sinó que veia com s'anaven acoplant a la meva vida sense adonar-me, o sense donar-los molta importància.

Nativa o no? Després de llegir i rellegir l'article ho torno a reflexionar i encara en tinc, de dubtes. Suposo que m'emmarco dins dels natius generals, ja que la meva trajectòria, i tal com he entés aquest terme, sí que em puc ficar dins del sector. El fet de comparar-me amb d'altres persones del meu entorn, també em fan autoanomenar-me nativa digital. És el cas del meu pare. Ell, òbviament no ha tingut accés a les noves tecnologies des de la seva infantesa, com l'he tingut jo. Així, he vist com ell s'ha anat adaptant a aquests canvis d'una manera totalment autodidacta, a aprendre, a conèxier, a capficar-se en un món totalment desconegut per a ell.

Així que simplement dono les gràcies per aquells que m'han donat l'oportunitat de ser nativa en aquest tema. Jo he tingut la sort, ara la feina ens toca a les "noves generacions", la feina d'obrir aquestes portes a d'altres.