La contrapublicitat d'Óscar Brahim front la meva

La darrera tasca que hem de realitzar per a l'assignatura d'Usos, possibilitats i límits de les TIC, està estretament lligada amb un vídeo protagonitzat pel "contrapublicista" Óscar Brahim. Argentí, taxista (fins que va ser acomiadat) i antisistema, esdevé un lluitador contra una situació i un govern amb el qual es trova bastant desconent. Porta a terme una lluita per mitjà d'un art que fins aquest moment no tenia consciència de la seva existència. Es tracta, doncs, de la contrapublicitat.

El seu lloc de treball: el carrer, en concret, anuncis de tanques publicitàries dels carrers de Buenos Aires; els seus instruments: pinzells, pintura, retalls d'aununcis, cola,... Els modifica amb l'objectiu de mostrar el seu inconformisme d'una manera crítica i a la vista de tota persona que vaga pels carrers de la ciutat argentina.

D'altra banda, la tasca encomanada, realitzar contrapublicitat, és interessant, tot i que no té el mateix significat per mi que per el protagonista del documental: ell ho realitza per vocació, per símbol de lluita; jo en canvi per "obligació", sense trobar-ne un significat concret al que estic fent. Ho faig, amb les meves carències artístiques, i a partir d'un tema que ara amb les festes que s'aproximen està estretament lligat, però personalment no significa el mateix per a mi, que per l'Óscar.

El protagonista, amb el seu art contrapublicitari, alça (o alçava, ja que en aquest moment no tinc clar si segueix exercint aquesta lluita) la pròpia veu contra una realitat amb la qual se sent forçament desvinculat. Felicitats. Entre d'altres coses que ha pogut aconseguir, personalment comença a incitar en mi que miri més d'allò que veig a la tele, escolto a la ràdio, o llegeixo pels carrers. És una manera de fer-nos crítics front una societat que prefereix que no ho siguem.

Silvia.