Educar és involucrar

Intento no utilitzar la paraula educar per definir la tasca que duem a terme mestres, professors i professores, educadors i educadores, etc. Prefereixo definir-la com guiar o acompanyar. La meva experiència a diferents CEIP's de l'Hospitalet del Llobregat al cicle d'Educació Infantil, m'ha fet veure la difícil tarea de portar aquesta tasca a la pràctica: a deixar fer als nens i a les nenes, que ells i elles vagin construint el seu aprenentatge, a convertir-se en el sujeto constructor de su propia historia.

Sortim amb la Diplomatura de Magisteri tenint en compte les bases pedagògiques que dicta l'actual currículum tant d'Infantil, Primària, i altres etapes educatives. Així, la corrent constructivista sobre els procesos d'ensenyament - aprenentatge significa la referència dins del món educatiu.

S'intenta que els i les alumnes passin de ser simples receptors per formar part del procés, arribant a ser EMIREC, tal com anomena Julio César Pintos Cubo al seu treball La educación para la comunicación y el papel de los educadores sociales. Però la realitat amb la qual m'he trobat no és pas aquest ideal. Més aviat s'assembla a això:



En canvi, la darrera visita al centre TEB Raval, m'ha fet veure la gran tasca que duen a terme aquests professionals, acompanyant als i les joves del barri del Raval mediant a través de les tecnologies de la informació i la comunicació per integrar-los a la societat que un dia els va deixar de banda. O, semblant una mica desvinculat de la temàtica, la contrapublicitat que exerceix l'argentí Óscar Brahim als carrers de Buenos Aires, qui mitjançant "afiches" exerceix una lluita contra un sistema amb el qual està totalment en desacord, i ho comunica alçant la seva "veu" a través del seu art.

Així, exemplificat amb aquests dos casos, i fent referència al títol d'una de les importantíssimes obres de Paulo Freire, l'educació es transforma com una pràctica de llibretat, pràctiques totalment diferents, però que donen l'oportunitat de dir les pròpies paraules, i no repetir les dites per altres.

Silvia.

La contrapublicitat d'Óscar Brahim front la meva

La darrera tasca que hem de realitzar per a l'assignatura d'Usos, possibilitats i límits de les TIC, està estretament lligada amb un vídeo protagonitzat pel "contrapublicista" Óscar Brahim. Argentí, taxista (fins que va ser acomiadat) i antisistema, esdevé un lluitador contra una situació i un govern amb el qual es trova bastant desconent. Porta a terme una lluita per mitjà d'un art que fins aquest moment no tenia consciència de la seva existència. Es tracta, doncs, de la contrapublicitat.

El seu lloc de treball: el carrer, en concret, anuncis de tanques publicitàries dels carrers de Buenos Aires; els seus instruments: pinzells, pintura, retalls d'aununcis, cola,... Els modifica amb l'objectiu de mostrar el seu inconformisme d'una manera crítica i a la vista de tota persona que vaga pels carrers de la ciutat argentina.

D'altra banda, la tasca encomanada, realitzar contrapublicitat, és interessant, tot i que no té el mateix significat per mi que per el protagonista del documental: ell ho realitza per vocació, per símbol de lluita; jo en canvi per "obligació", sense trobar-ne un significat concret al que estic fent. Ho faig, amb les meves carències artístiques, i a partir d'un tema que ara amb les festes que s'aproximen està estretament lligat, però personalment no significa el mateix per a mi, que per l'Óscar.

El protagonista, amb el seu art contrapublicitari, alça (o alçava, ja que en aquest moment no tinc clar si segueix exercint aquesta lluita) la pròpia veu contra una realitat amb la qual se sent forçament desvinculat. Felicitats. Entre d'altres coses que ha pogut aconseguir, personalment comença a incitar en mi que miri més d'allò que veig a la tele, escolto a la ràdio, o llegeixo pels carrers. És una manera de fer-nos crítics front una societat que prefereix que no ho siguem.

Silvia.