A lack of color...

Concluim l'assignatura reflexionant sobre tot allò que ens ha aportat Usos, possibilitats i límits de les TIC. Durant aquests tres mesos, he passat d'importar-me més aviat poc sobre les tecnologies, a poder-me afrontar, jo soleta, a diferents programes. Aquest ha sigut el repte més important i gratificant que he experimentat en aquest camí, que vam aprendre un dia i que ni tan sols podem divisar el final, ja que no crec que hi hagi.

A més a més, m'ha semblat digne de comentar el procés d'ensenyament i aprenentatge que hem dut a terme tant els i les alumnes com la profe, on hem pogut intercanviar rols, i on tots i totes hem esdevingut emirec's. Com vaig comentar en una entrada anterior, l'educació té una part important que és la d'involucrar a l'altre persona, que és qui realment ha de portar a terme el seu propi aprenentatge. I amb aquesta assignatura ho he viscut; m'he sentit com a protagonista. Potser a l'inici tenia molts dubtes, no entenia molt bé la finalitat, i no només al principi, en alguna pràctica, com la contrapublicitat, no tenia molt clar quin eren els objectius. Ara he arribat a quid de la qüestió: l'autoaprenentatge.

Wikis, blogs, movie makers, photoshop, campus,... Han sigut exemple de programes que hem anat coneixent a poc a poc. Ens queden molt més del triple de programes per conèixer, però ha sigut un primer pas, petit per la humanitat, però enorme per a mi, jiji.

Per posar punt i final a l'assignatura, la darrera pràctica, el disseny d'una proposta didàctica i la seva exibició a la fira, va ser una experiència molt rica i gratificant. Compartir amb la resta de companys i companyes les nostres idees, i empapar-nos de tants altres, va estar més que bé. Temes com la sordesa, els meines, el masclisme, i d'altres temes que vam poder observar, van exemplificar el fran potencial i la gran importància que tenen les TIC's en aquest món, on molts de nosaltres comencem a donar les primeres passes. (A mode d'incís, la companya Elena ens ha penjat un seguit de fotografies d'aquell dia. Podeu gaudir d'elles seguint aquest link: http://elenagelabert.blogspot.com)

Així, és tan gran la motivació amb la qual finalitzo aquesta assigantura que un dia m'agradaria arribar a fer alguna cosa semblant al vídeo que trobeu a continuació. Les ganes d'aprendre han surgit després d'aquests tres mesos, i això és de les coses més boniques que porto amb mi, a més de saber que tots i totes tenim l'oportunitat de fer coses genials com la que us presento tot seguit.

Una abraçada i fins aviat!




Silvia.

show must go on!

Navegant he trobat una versió d'un videoclip que vull compartir amb vosaltres. Pot ser ja ho haveu vist ja que és bastant conegut, de totes maneres aquí ho teniu. Va estar realitzat per més de 170 estudiants de la Universitat de Quebec, al Canadà, amb la coneguda cançó I gotta felling dels Black Eyed Peas. Amb aquesta mateixa cançó, el grup juntament amb més de 20.000 persones, va crear un gran espectacle protagonitzat pels espectadors. També ho trobo genial i espectacular. Però tornant al videoclip, el trobo com un reflex del poder de les TIC arreu del món.

Espero que us agradi!

Silvia.

Educar és involucrar

Intento no utilitzar la paraula educar per definir la tasca que duem a terme mestres, professors i professores, educadors i educadores, etc. Prefereixo definir-la com guiar o acompanyar. La meva experiència a diferents CEIP's de l'Hospitalet del Llobregat al cicle d'Educació Infantil, m'ha fet veure la difícil tarea de portar aquesta tasca a la pràctica: a deixar fer als nens i a les nenes, que ells i elles vagin construint el seu aprenentatge, a convertir-se en el sujeto constructor de su propia historia.

Sortim amb la Diplomatura de Magisteri tenint en compte les bases pedagògiques que dicta l'actual currículum tant d'Infantil, Primària, i altres etapes educatives. Així, la corrent constructivista sobre els procesos d'ensenyament - aprenentatge significa la referència dins del món educatiu.

S'intenta que els i les alumnes passin de ser simples receptors per formar part del procés, arribant a ser EMIREC, tal com anomena Julio César Pintos Cubo al seu treball La educación para la comunicación y el papel de los educadores sociales. Però la realitat amb la qual m'he trobat no és pas aquest ideal. Més aviat s'assembla a això:



En canvi, la darrera visita al centre TEB Raval, m'ha fet veure la gran tasca que duen a terme aquests professionals, acompanyant als i les joves del barri del Raval mediant a través de les tecnologies de la informació i la comunicació per integrar-los a la societat que un dia els va deixar de banda. O, semblant una mica desvinculat de la temàtica, la contrapublicitat que exerceix l'argentí Óscar Brahim als carrers de Buenos Aires, qui mitjançant "afiches" exerceix una lluita contra un sistema amb el qual està totalment en desacord, i ho comunica alçant la seva "veu" a través del seu art.

Així, exemplificat amb aquests dos casos, i fent referència al títol d'una de les importantíssimes obres de Paulo Freire, l'educació es transforma com una pràctica de llibretat, pràctiques totalment diferents, però que donen l'oportunitat de dir les pròpies paraules, i no repetir les dites per altres.

Silvia.