Jo, nativa digital?

Em dic Silvia, sóc de l'Hospitalet del Llobregat i tinc 20 anys. Aquest és el meu context, on vaig nèixer dins d'una família treballadora, i sempre amb "la sort" de tenir "obertes les portes de les noves tecnologies". Primer a l'escola i després a casa, vaig veure com un dia va entrar una màquina estranya a formar part de les nostres vides. Després Internet i tot el rebombori de novetats que amb ell va portar, va ser el meu primer contacte amb aquestes.

Ja a Primària teníem Informàtica, assignatura que, en teoria, ens anava endinsat a poc a poc en aquest món, i que ara, i pel contacte continu amb les TIC, arribo a realitzar molts mecanismes per inèrcia, gràcies a haver crescut envoltada d'aquestes.

Programes com el Messenger, videojocs com els Sims, tota la "parafernàlia" del Word, powerpoints, mòbils, Play Station, entre d'altres, són un exemple d'aparells que anaven a apareixent al voltant meu, però que no m'han cridat d'una manera extraordinària l'atenció, sinó que veia com s'anaven acoplant a la meva vida sense adonar-me, o sense donar-los molta importància.

Nativa o no? Després de llegir i rellegir l'article ho torno a reflexionar i encara en tinc, de dubtes. Suposo que m'emmarco dins dels natius generals, ja que la meva trajectòria, i tal com he entés aquest terme, sí que em puc ficar dins del sector. El fet de comparar-me amb d'altres persones del meu entorn, també em fan autoanomenar-me nativa digital. És el cas del meu pare. Ell, òbviament no ha tingut accés a les noves tecnologies des de la seva infantesa, com l'he tingut jo. Així, he vist com ell s'ha anat adaptant a aquests canvis d'una manera totalment autodidacta, a aprendre, a conèxier, a capficar-se en un món totalment desconegut per a ell.

Així que simplement dono les gràcies per aquells que m'han donat l'oportunitat de ser nativa en aquest tema. Jo he tingut la sort, ara la feina ens toca a les "noves generacions", la feina d'obrir aquestes portes a d'altres.